La creación de Unió Democràtica de Catalunya

El nuevo partido se dio a conocer gracias a un manifiesto aparecido en el diario conservador barcelonés "El Matí" el 7 de noviembre de 1931.

el-mati

@Montagut5 | La fundación de Unió Democràtica de Catalunya se produjo el 7 de noviembre de 1931. Se creó como un partido con dos pilares ideológicos: el catalanismo y la democracia cristiana. La opinión pública conoció dicho partido gracias a un manifiesto aparecido en el diario conservador barcelonés, "El Matí", y estaba firmado por: Josep O. Anguera, Pere Arderiu, Xavier Aragó, Pere Aragai, Esteve Farré, Josep M. Farré, Àngel Grau, Joan Guinart, Josep M. Modolell, Àngel Morera, Manuel Pugués, Pau Romeva i Ferrer, Joan Baptista Roca i Caball, Maurici Serrahima i Bofill, Ramon Sunyer, Manuel Thió, Ramon Trinxet, Lluís Vila i d'Abadal y Josep Vilaplana. Posteriormente, se incorporaron a la formación, entre otros, Manuel Carrasco i Formiguera, antiguo militante de Acció Catalana, Miquel Coll i Alentorn, Josep Maria Trias i Peitx, Fèlix Duran i Cañameres y otros más.

El origen ideológico de los principales componentes del partido era, como hemos apuntado, doble. En Unió convergieron dos sectores, uno que procedía del tradicionalismo carlista y otro de Acció Catalana. Así pues, en este nuevo partido, habrá miembros que se separaron del carlismo por su negación a aceptar el Estatuto Catalán y, por tanto, la autonomía, mientras que otros criticaban la actitud de su antiguo partido Acció no por su catalanismo, sino por su abandono de la defensa del catolicismo. Unió venía a cubrir el espacio político de los catalanes católicos y nacionalistas, superando el tradicionalismo e integrismo, pero también la influencia de los partidos dinásticos sobre la opinión pública católica.

Otros sectores vinieron de la Lliga Regionalista, y alguno, más aislado, de la Esquerra Republicana, especialmente de su parte más conservadora.
El nuevo partido rápidamente estableció relaciones con el sindicato Unió de Treballadors Cristians de Catalunya, también de inspiración cristiana, fundado en 1934.

El Matí”, que había sido fundado en mayo de 1929, pasó a ser el órgano oficial del Partido.

Es importante destacar también la creación de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC), una organización juvenil creada por A. Bonet, y dedicada al fomento del apostolado católico entre la juventud catalana.


Incluimos el Manifiesto fundacional de 7 de noviembre de 1931, que ha sido consultado en la web de este partido político:

“Ha estat fet públic un extens manifest signat per reconegudes valors d’entre les joves promocions de Catalunya, que en síntesi diu el que segueix:

" La transcendència del moment en què vivim, i la necessitat d’una actuació perseverant i sistematitzada, per tal de renacionalitzar la nostra terra d’acord amb els principis cristians que foren el ferment plasmador de la Nacionalitat Catalana, i el desig de fer real i viventa la democràcia que sols pot basar-se en la creixent capacitació dels ciutadans, hem empès els signants a constituir un agrupament polític, amb el nom d’"Unió Democràtica de Catalunya", que vol recollir les adhesions del patriotes que, amb idearis accidentalment divergents, concordin amb nosaltres en la concepció espiritualista de la Societat i en la pressa de restaurar integralment la nostra Catalunya. Obligats a una declaració explicativa dels nostres punts d'albir, per bé que remetent-nos en definitiva al judici que mereixi la seva tasca futura, "Unió Democràtica de Catalunya" assenyala com a base de la seva formació els següents principis:

I.- Orientem tota la nostra actuació vers els principis cristians, nets de totes aquelles impureses que, tot i essent-los estranyes, han ocasionat, però, que la malícia humana i els mals averanys polítics, els les atribuïssin per a fer-los odiosos. Posarem la cura màxima a refusar dogmatismes i monopolis de principis que, puix que són universals, han d’inspirar l'actuació individual, social i política, si més no, de tots els creients.

II.- Exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personalitat nacional, en una autonomia plena i absoluta, dins d’una Confederació Ibèrica lliurement pactada. Aspirem a mantenir els valors diferencials de la nostra terra i a defensar el seu predomini espiritual, amb un respecte profund envers el sentiment comarcalista orgànic. Vinculada com està la nostra futura trajectòria amb l’aprovació o refús de l´Estatut per part de les Constituents Espanyoles i les modificacions que aquestes pretenguin introduir-hi, considerem de moment extemporani tot avant-projecte sobre els problemes d´organització interior de la nostra terra i els procediment a seguir.

III.- Vindiquem una democràcia jeràrquica com a necessària per a l’harmonia social, amb els atributs de capacitació política, de moralitat sincera i de llibertat individual. Rebutgem tot privilegi de casta i tota hegemonia d’unes classes damunt les altres. Reconeixem en el poble, integralment considerat, el dret de determinar-se per la forma de govern que ell cregui més necessària al desenvolupament de la seva vida orgànica i al seus interessos; així com la potestat d’elegir les persones per a les funcions de l’autoritat. Per la mateixa raó, acceptem l’actual forma de govern que el poble, en ús de les facultats constituents que li pertanyen, ell mateix s’ha donat. Dins d’ella actuarem fites les notres aspiracions en Catalunya. Defensarem la representació proporcional en els organismes polítics d’elecció popular.

IV.- Rebutgem l’individualisme gregari, infantador de l’explotació de l’home per l’home, tant com tota teoria que sacrifiqui els individus a la col·lectivitat. Acatem els drets naturals de l’home i estimularem, ensems, la consciència dels deures imposats per la germanor cristiana i la solidaritat social.

V.- Propugnem la personalitat i independència de les entitats naturals i històriques, i tots els drets que la seva naturalesa reclami.

VI.- Volem l’autoritat i la llei, segons les més pures exigències del dret natural i de les finalitats socials. Per tant, blasmem tot dret basat en la força i en els privilegis individuals o de classe. La llei només pot recolzar en la justícia.

VII.- Reclamem la llibertat d’ensenyament dins de tots el graus, en funció dels drets dels pares sobre el seus fills, així com la seva honesta i veritable democratització.

VIII.- No reconeixem l’actual organització social, ni justa ni cristiana, tot anhelant-ne una altra de més equitativa i dreturera. Mentre aquella subsisteixi, tan sols l’acceptarem com un fet no insuperable, tot procurant esmenar-la amb la defensa dels drets del proletariat, de la seva independència, dignitat i llibertat i amb la conquista de tots els mitjans econòmics que assegurin a aquell l’eficiència d’uns tals drets. Per tant, propugnem el salari vital, compatible amb la vida de la indústria i amb el decor de la família obrera; la participació en els beneficis; l’assegurança contra tota mena de risc; i la coparticipació harmònica en la producció i repartiment de la riquesa. Blasmem el "jus abutendi", puix que la funció primordial de la propietat radica en la satisfacció de les necessitats essencials de tots el homes. Vindiquem com a necessària, per a una justa estructuració social, la sindicació pura, paral·lela, múltiple, coordinada, segons normes jurídiques, amb l’esperit de col·laboració i una enèrgica defensa dels interessos proletaris.

IX.- Creiem perfectible la nostra organització jurídico-agrària; en l’eliminació de tots els pactes que no reïxin equitatius; en l’augment de la cultura tècnico-agrícola; en la disminució del pagès assalariat; tot orientant-lo envers la via de la constitució del patrimoni familiar; en la subordinació al millorament social de tots els latifundis que poden encara existir dins de la nostra terra; en una més acurada i dreturera participació, per part dels amos, en les despeses del conreus de tipus comanditari i repartiment de fruits. Sempre, però, en harmonia amb les modalitats agràries i tradicionals, vives en cada comarca, i jamai segons ordinacions unitaristes i pertorbadores.

En reconèixer la necessitat d’una actuació social com a fonament vertader d’una política actual i viva, fem declaració de què volem orientar-nos vers una col·laboració efectiva a la tasca d’"Acció Popular", que ha despertat tantes simpaties en els dalerosos d’un moviment social d’alta projecció i finalitat dins el camp catòlic.

Un cop determinats els punts bàsics d’una declaració de principis que dibuixi la trajectòria confiada únicament a l’esforç dels seus adherits, "Unió Democràtica de Catalunya" fa proclamació expressa que, atesa la realitat d’una Constitució Espanyola, mig embastada, però enemiga dels drets de les societats inferiors de l’Estat, i tirànica per a les consciències dels creients, es pronuncia per la revisió d’aquesta (en el més ample sentit cristià i català), i ofereix l’ajut dels seus a totes les campanyes que es promoguin i la més eficaç col·laboració a les col·lectivitats que pretenguin la mateixa finalitat."

Signen el document els senyors: Josep O. Anguera Dodero, Pere Arderiu, Xavier Aragó, Pere Aragai, Esteve Farré Calveras, Josep M. Farré Morego, Angel Grau, Joan Guinart, Josep M. Modolell, Angel Morera Ventalló, Manuel Pugés, Joan Baptista Roca Cavall, Pau Romeva, Maurici Serrahima, Ramon Sunyer, Manuel Thió i Rodés, Ramon Trinxet, Lluís Vila d´Abadal, Josep Vilaplana.”